Feeds:
Entrades
Comentaris

Supose que tots ens em preguntat més d’una vegada per quina raó somiem una cosa determinada i no altra. Jo al menys m’ho pregunte, més que res quan tinc somnis molt estranys o il·lògics. Tot i que de vegades em sembla que son fàcils d’explicar per quina raó els he tingut.

Fa uns dies vaig tindre un somni realment curiós. Fou un somni en principi agradable que acaba de una forma físicament desagradable, m’explique.

En el somni una amiga a la que estime molt però que viu prou lluny, en Barcelona, venia a visitar-me a València. Ens dedicàvem a recórrer carrers, parant en pastisseries i tendes de llepolies. La qüestió es que en eixir d’una assenyalant-li per quin carrer teníem que seguir, li vaig tirar amb el colze el gelat que s’estava menjant. Ella es queda mirant-me amb cara de sorpresa i a punt de plorar, així que li dic que tornem a la botiga i en comprem un altre. “Genial, así me darán otro regalito” es el que em contesta, i va corrent a comprar-lo, la intente seguir però comença a entrar-me asma i no puc. En eixe moment em desperte amb un fort atac d’asma, per sort ja m’he acostumat des de fa anys a dormir amb un inhalador en el capçal del llit. Continua llegint »

Anuncis
Logo de la campanya "La ciencia española no necesita tijeras"

Logo de la campanya "La ciencia española no necesita tijeras"

Doncs sembla que el nostre govern ha decidit afrontar la crisi reduïnt la partida destinada a ciència. O I+D si ho preferiu així. El retall pot arribar fins a un 15% de mitjana per a tot l’estat, però segons es pot llegir al grup del BNV al facebook al País Valencià aquesta retallada pot arribar a ser de vora el 70%.

Des de el blog “L’alde irreductible” s’ha possat en marxa una campanya en contra d’açò. La Idea es publicar al bloc una entrada donant una raó per invertir en ciència tot i que també es pot unir-se a el corrsponent grup de facebook.

La meua raó : Importar ciència es molt car, i ara que les nostres fonts d’ingresos están reduides més val que espavilen en crear les nostres pròpies investigacions si no volem dependre per sempre de altres països en u aspecte tan bàsic com és el coneiximent més bàsic. O d’on si no es pensen que eixen les vacunes, generadors basats en energies renovables, millors proteccions contra les radiaccions UV, plantes més productives…? Doncs tot açò i més eix de la investigació i el treball de les persones dedicades a la ciència més bàsica, si ja tenien poc presupost i es veuen obligats a emigrar per poder treballar, ara que faran? Com sempre tindrem que comprar a altres països coses que podem fer nosaltres pel preu que ells vullgen.

Hi han més raons? Sí, moltes més. Però com avui es tractava de donar una, doncs ací queda aquesta.

Analítica

La paraula analítica em du principalment records de la època de la facultat, principalment records de munts de fulls sense estudiar, cent i més problemes incomprensibles, un munt d’aparells estranys capaços de mesurar la milionèsima part d’una gota, i una cosa anomenada quimiometria.

Matràs Erlenmeyer

Matràs Erlenmeyer.

Avui en canvi la relacione més amb visites a l’hospital. cada dos mesos aproximadament vaig cap allí de bon matí i desprès d’una espera relativament curta em treuen quatre tubets de sang. Continua llegint »

Químicament deprimida

Ahir per la nit em vaig sentir realment mal, sense cap raó aparent, simplement estaba cansada i necessitaba plorar. Era algo inevitable, no podía aguantar més i vaig acabar plorant. Val a dir que estaba mirant .hack /sign així que la causa no era estar mirant alguna peli trista o llegint alguna noticia sobre maltractament a animals.

I la pregunta era, per què eixa gana de plorar quan estic probablement en un dels millors moments de la meva vida?

Respostes n’hi han moltes, pero una d’elles es que aquesta senyora te bona part de la culpa :

Dopamina

Dopamina

Continua llegint »

Una antiga firma que usava

Una antiga firma que usava

Fa molt de temps que escric en diversos llocs a Internet, vaig començar en grups de news, pàgines que permetien comentaris o llistes de correu, escrivia molt la veritat.  Després vaig trobar la forma de crear les meues pròpies pàgines webs, no va durar molt l’invent. Més tard van venir els fòrums, tot un descobriment,  ahí escrivia molt més que mai. Però sempre responent, mai creant els meus propis fils. Desprès arribaren els blocs, un altre fracàs, cada un que he creat m’ha durat aproximadament un mes. El fotolog em va durar més, això de no tindre que escriure es un avantatge.

Per quina raó escric molt en fòrums i en canvi soc incapaç de mantenir un bloc, senzill, els meus blocs no els llig ningú. Eixa és la raó. En els fòrums saps que algú et contestarà, quan més extrema siga la teua “aportació” a la comunitat, més respostes tindràs. Per això és tan fàcil escriure en ells. Un bloc no es tan agraït, amb sort el llegiran amics i per compassió. Dels milers de blocs que hi han, pocs tenen molts seguidors. Més de cinquanta habituals. Pocs. Quin sentit te escriure si no et llig ningú?

Per a mi té un sentit, m’ajuda a criticar i revisar les meues pròpies idees. Continua llegint »